Llum verda per ampliar els usos de les masies i cases rurals catalogades
La modificació puntual del Pla especial del catàleg de masies i cases rurals rep l’aprovació de la Comissió territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità.
Aquesta modificació afectava els títols del text refós de la Normativa urbanística municipal que tracten la qualificació del sòl no urbanitzable i la classificació del sòl i sectors de planejament. Amb l’aprovació, el Pla especial del Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable podrà establir nous usos permesos d’acord amb la normativa vigent com a parc forestal, zona agrícola preferent, noves construccions, zona forestal preferent i instal·lacions d’utilitat pública o social, a més de limitar les possibles segregacions i parcel·lacions dels terrenys.
Els objectius del Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzables són identificar i catalogar les edificacions, determinar els usos permesos i les reformes o rehabilitacions que se’n puguin fer, preservar els valor paisatgístics i identificar els riscos naturals com inundacions o incendis. Els usos admesos són com a habitatge familiar, com a establiment de turisme rural, per activitats de lleure, en restauració, en hostaleria, per activitats artístiques, per artesania en el medi rural i com a equipaments i serveis comunitaris en sòl rústic.
Amb l’aprovació del Pla especial del Catàleg es fomenta la reconstrucció i rehabilitació de les edificacions preexistents en el sòl no urbanitzable que presenten algun valor, conservant el paisatge rural sense desvirtuar-lo i reforçant l’activitat econòmica del municipi de Cervelló. Això representa que ja es podran tramitar llicències per a donar-li aquests usos a les masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable que fins ara estaven suspeses o que, en el cas de les afectades per espais fluvials, estan en suspensió fins al pròxim mes d‘octubre.
El Catàleg incorpora un total de 24 elements classificats pel tipus d’edificació i els usos admesos, amb una fitxa cadascú que incorpora la localització, les dades cadastrals, el règim urbanístic, les proteccions vigents i l’estat de conservació. Dos dels elements, l’Església de Santa Maria i el Monestir de Sant Ponç, tenen la consideració de Bé Cultural d’interès Nacional, mentre que 17 són Béns Culturals d’Interès Local i dos més són Béns de Protecció Urbanística.
