Llocs d'interès

  • Font de Can Romagosa Font de Can Romagosa

    Malgrat es constata el seu desplaçament respecte de l’emplaçament inicial, es vol mantenir la referència de la seva existència en l’emplaçament actual.

  • Font de Can Sala de Dalt

    Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

  • Font de Flàvia Font de Flàvia

    Es preserva aquest element, que es troba dins l'espai d'interès geològic dels Jaciments fossilífers de Torrevileta, per tal de posar de relleu els valors geològics de la zona i evitar possibles futures actuacions que puguin malmetre aquest espai.

  • Font de Sant Elies Font de Sant Elies

    Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

  • Font de l'Hort Font de l'Hort de Can Pi

    Font boscana amb additament d'obra, situa da al marge esquerra de la riera del Sala, també anomenada de Santa Maria. L'accés es fa per unes escales de pedra ben escairades, situades a la zona inferior de la urbanització de Can Pi.

     

  • Font de la Resclosa Font de la Resclosa

    El seu nom prové per la paret que fa de resclosa per desviar l’aigua del curs de la riera que anava per un canal cap als dos antics molins fariners. 

    A la paret del petit embassament encara es poden veure, a la part mes baixa, els antics totxos posats drets. 

    El primer molí fariner on anava aquesta aigua era medieval i estava situat sota el pont de la variant. Va ser destruït a la Guerra del Francès al s. XIX.

  • Font del Lledoner Font del Lledoner

    Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

  • Font del Molinet Font del Molinet

    Es preserva aquest element, que es troba dins l'espai d'interès geològic dels Jaciments fossilífers de Torrevileta, per tal de posar de relleu els valors geològics de la zona i evitar possibles futures actuacions que puguin malmetre aquest espai.

  • Forn de Calç Coll de Verdaguer Forn de Calç Coll de Verdaguer

    Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

  • Forn de Calç de Can Dispanya 1 Forn de Calç de Can Dispanya 1

    Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

  • Forn de Calç de Can Dispanya 2 Forn de Calç de Can Dispanya 2

    Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

  • Forn de Calç de Can Dispanya 3 Forn de Calç de Can Dispanya 3

    Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

  • Forn de Calç de Can Dispanya 4 Forn de Calç de Can Dispanya 4

    Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

  • Forn de Calç del Bosc de la Creu d'Ordal Forn de Calç del Bosc de la Creu d'Ordal

    Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

  • Forn de Calç del Lledoner Forn de Calç del Lledoner

    Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

  • Jaciment Arqueològic i Paleontològic de Cova Coll Verdaguer Jaciment Arqueològic i Paleontològic de Cova Coll Verdaguer

    Jaciment arqueològic i paleontològic.

    Aquesta cova forma part del Projecte del SERP (Seminari d'Estudi de Recerques Prehistòriques), en "El Plistocè Superior i l'Holocè a Catalunya", que dirigeix J. M. Fullola i Pericot, dins el qual es troba el sub-projecte específic d'aquesta zona: "Els Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal".

  • Jaciment del Monestir de Sant Ponç de Corbera Jaciment del Monestir de Sant Ponç de Corbera

    Antic Priorat. Monument representatiu de l’arquitectura romànica catalana del segle XI. Les primeres referències sobre el monestir són del 1068, amb un origen anterior.

    Jaciment arqueològic.

  • Les Casetes de Can Sala Les Casetes de Can Sala

    Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història.

  • Les Torretes Les Torretes

    És un exemple de l’arquitectura popular de principis del segle XX, que s’aprecia també en la resta del conjunt urbà edificat del carrer Major.

  • Planimetria Lledoner de Sant Ponç de Corbera Lledoner de Sant Ponç de Corbera

    Es tracta d’un exemplar monumental de Celtis australis.

    L'element forma part de la vegetació forestal definida com a hàbitat d'interès comunitari (HIC) no prioritari, corresponent a pinedes mediterrànies i alzinars i carrascars, d'acord amb la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestre.

  • Mas Nou del Lledoner Mas Nou del Lledoner

    Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història. Al segle XIX va ser un hostal.

  • Mas Pitarra Mas Pitarra

    Edificacions d’èpoques diferents, dels segles XVII-XIX. La casa més antiga havia estat l’antiga rectoria de Cervelló que el 1880 el rector ven al dramaturg i poeta “Serafí Pitarra”, en Frederic Soler i Hubert. Pitarra feu diverses reformes i ampliacions donant-li al conjunt la configuració actual.

  • Mas Vila (Masia de Santa Maria de Cervelló) Mas Vila (Masia de Santa Maria de Cervelló)

    Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història. Esmentada al s.XIII com can Rabassa.

  • Maset de la Creu de les Ànimes Maset de la Creu de les Ànimes

    Antigament era una casa amb vinya anomenada “Casa de les Ànimes” i fou propietat de l’església. Al 1880 es dibuixà un plànol delimitant les propietats de l’església que eren la “Casa de les Ànimes” i la Casa Rectoral, avui “Can Pitarra”.

  • Mina d'aigües d'en Mensa Mina d'aigües d'en Mensa

    Es una mostra notable d’enginyeria del segle XIX. Es van fer construir per l'industrial vidrier Joaquim Mensa al voltant de l'any 1880. Avituallaven d'aigua potable el poble.

  • Mines de la Riera de Cervelló Mines de la Riera de Cervelló

    Element singular representatiu i testimoni d’activitat industrial històrica del municipi.

  • Planimetria Mines del Torrent Fondo Mines del Torrent Fondo

    Element singular representatiu i testimoni d’activitat industrial històrica del municipi.

  • Mirador de Puig Vicenç Mirador de Puig Vicenç

    El municipi té una extensió de 24,25 km2, dels qual s 16 km2 estan qualificats com a sòl no urbanitzable.

    El mirador del Puig Vicenç és una bona referència del paisatge natural de Cervelló.

  • Mirador de Puig d'Agulles Mirador de Puig d'Agulles

    El municipi té una extensió de 24,25 km2, dels qual s 16 km2 estan qualificats com a sòl no urbanitzable.

    El mirador del Puig d'Agulles és una bona referència del paisatge natural de Cervelló.

  • Molí de Vent del Pou Molí de Vent del Pou

    Element singular representatiu i testimoni d’activitat industrial històrica del municipi.

    Es preserva aquest element, que es troba dins l'espai d'interès geològic dels Jaciments fossilífers de Torrevileta, per tal de posar de relleu els valors geològics de la zona i evitar possibles futures actuacions que puguin malmetre aquest espai.

  • Molí de la Riera de Cervelló Molí de la Riera de Cervelló

    És un exemple de l’arquitectura popular adaptada a la zona. Respon a una tipologia específica de l’arquitectura industrial del segle XVIII a Catalunya. A la “Taula d’oficis, propietaris i arrendataris” de l’any 1761 consta que existeix un propietari paperer, Francesc Ferrés.

  • Molí del Baró Molí del Baró

    Element representatiu i testimoni d’activitat industrial històrica del municipi.

  • Monestir de Sant Ponç de Cervelló Monestir de Sant Ponç de Cervelló

    Monument històric.
    Edifici harmoniós, altament representatiu de l’arquitectura romànica catalana del segle XI. Les primeres referències sobre el monestir són del 1.068, amb un origen anterior. L’església devia ser erigida pel levita Guillem de Mediona, o pels seus successors, senyors de Corbera, entre els anys 1025 i 1050.

  • Panteó Cementiri Panteó Cementiri

    És l’únic element amb interès de caràcter històric que es conserva al cementiri de Cervelló.

  • Penyes del Rector Penyes del Rector

    El municipi forma part de la Serralada Litoral i té una extensió de 24,25 km2, dels quals 16 km2 estan qualificats com a sòl no urbanitzable. Les Penyes del Rector són una bona referència del paisatge natural de Cervelló.

  • Pi Fred Pi Fred

    Es tracta d’un exemplar monumental de Pinus pinea.

    L'element forma part de la vegetació forestal definida com a hàbitat d'interès comunitari (HIC) no prioritari, corresponent a pinedes mediterrànies i alzinars i carrascars, d'acord amb la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestre.

  • Pla dels Horts Pla dels Horts

    El patrimoni paisatgístic és configurat per àrees el valor de les quals és resultat de la humanització de l’entorn. A Cervelló, la major part de la superfície d’espais lliures es troba vinculada als elements hidrogràfics, com és el cas d’aquestes hortes tradicionals.

Darrera actualització: 17.08.2017 | 14:13
Darrera actualització: 17.08.2017 | 14:13