Llocs d'interès

El municipi té una extensió de 24,25 km2, dels quals 16 km2 estan qualificats com a sòl no urbanitzable.

L'element forma part de la vegetació forestal definida com a hàbitat d'interès comunitari (HIC) no prioritari, corresponent a pinedes mediterrànies i alzinars i carrascars, d'acord amb la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestre.

El municipi té una extensió de 24,25 km2, dels quals 16 km2 estan qualificats com a sòl no urbanitzable.

L'element forma part de la vegetació forestal definida com a hàbitat d'interès comunitari (HIC) no prioritari, corresponent a pinedes mediterrànies i alzinars i carrascars, d'acord amb la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestre.

Forma part singular del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història. La data de la seva construcció no s’ha pogut determinar, però es creu que té més de dos-cents anys. Se l’ha reconegut com la casa més antiga del nucli actual de Cervelló.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història i, concretament, de l’inici de la població actual. Referències en un document datat al 1792, on hi figura un segell lacrat de Carles III.

Els itineraris tradicionals i de caire paisatgístic són referents de comprensió física del territori i expressió de la seva pròpia història.

Els itineraris tradicionals i de caire paisatgístic són referents de comprensió física del territori i expressió de la seva pròpia història.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història.

Can Bassons data dels segles XIV–XV. És una de les cases més importants i antigues del poble i juntament amb tres cases més van ser cabdals en la fundació de Cervelló. Can Bassons estava present molt abans de la conformació del nucli de població i és més, Cervelló es va constituir en part de les seves terres. De fet el primer carrer que es va edificar és el de Sant Esteve, situat a les seves terres (placa testimoni), i fins i tot avui en dia alguna de les cases continua pagant cens a Can Bassons.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història.

Masia rural del segle XVIII, construïda probablement damunt les restes de l’antic cenobi de l’església romànica de Sant Ponç, del segle XI.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història.

Pertany a l’àrea fundacional del nucli del castell. Com a masia antiga que conserva, en part, la façana principal i el pou que hi ha al davant.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història. Assentament tradicional, el seu origen podria remuntar-se al segle XVI. A finals del segle XVIII hi havia emplaçada una fàbrica de vidre català, amb forn de llenya. Inclòs a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de la Generalitat.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història.

Mansió projectada per l’arquitecte Antoni Maria Gallissà i Soqué, que dissenyà un cub perfecte i hi afegí una torre a una cantonada. Els baixos estan treballats per l’arquitecte Font i Gumà. Els elements que composen la construcció fan referència a l’estil gòtic (les finestres) i a l’arquitectura rural (la porta adovellada i la galeria de solana).

Obra d'estil d’un arquitecte notable. A destacar l’ornamentació que conserva en façanes i a l'interior, en decoració pictòrica i paviments.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història. És una de les masies més antigues del terme, segurament del segle XV. Durant molts anys va fer les funcions d’hostal de posta per a les diligències que passaven pel camí de ferradura cap a Vilafranca. En el segle XVII va pertànyer a la família Sàbat, passant per matrimoni als Guitart.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història.

Casa residencial on vivia la família d’en Joaquim Mensa i Prats, fundador de l’empresa dedicada a la indústria local de fabricació d’objectes de vidre i que va ser alcalde de Cervelló.

Al costat de l’habitatge existia la indústria, una gran nau que arribava fins al camí de les Fontetes i que va ser enderrocada l’any 1977.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història. L’hereu del mas donà lloc a la cançó popular “L’hereu Riera”; el llinatge es mantingué fins el 1901.

Durant el segle XIX es realitzaren diverses segregacions de la major part de la finca en terrenys de Vallirana.

Element singular ben conservat que forma part del notable conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i que són expressió de la seva història. Al segle XV, segons documentació particular, ja consten referències de Can Romagosa, i el seu llinatge es manté fins el XIX, en casar la pubilla amb els Majó.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història.

Masia d’estils diversos dels segles XVII-XIX, amb una capella dedicada a la Verge de Santa Maria dels Dolors de 1734. Pertany a l’àrea fundacional del nucli del castell.

Forma part del conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història.

És un exemple de l’arquitectura popular de finals del segle XIX. És l’habitatge on va néixer Josep Tarradellas i Joan, President de la Generalitat de Catalunya (Cervelló, 1899 - Barcelona, 1988). Hi ha una placa commemorativa a l’entrada.

Forma part del notable conjunt de masies que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història. Va pertànyer al pintor Plinio Pardo Pedrola.

Forma part del conjunt de masies que configuren el paisatge de Cervelló i la seva història. Pendent del catàleg de masies.

Edifici singular d’estil eclèctic molt característic d’una època. Forma part del conjunt d’edificacions que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història.

Capella que forma part del conjunt del castell de Cervelló. És una obra de finals del segle XII, principis del segle XIII.

És un exemple de construcció aïllada d’estil eclèctic, adaptada com a equipament per la vila.

Castell defensiu en l’entorn del qual deuria haver-hi l’antic poblat dispers.

El seu origen es remunta al segle IX. El castell és documentat l’any 904 pel compte Guifré Borrell. Probablement es va reformar al segle XIII, i va ser destruït al segle XVIII per ordre de Felip V.

Les Caves Rondel van ser fundades el 1.949 per Codorniu, sota la direcció de Manel Pagès Raventós. A finals dels anys seixanta, foren ampliades per tal d’incrementar el magatzematge i instal·lar maquinària més moderna i especialitzada. Posteriorment es va completar amb la nau de convencions que tanca l’espai rectangular central. L'organització regular a l’entorn del gran pati central del conjunt edificat dona a aquest un cert equilibri de proporcions i li confereix un a sòbria categoria arquitectònica poc habitual en àrees industrials del país.

Conjunt monumental format pel castell, l’església i un conjunt d’estructures d’hàbitat. BCIN: disposició addicional primera (1.2) de la Llei del Patrimoni Cultural de Catalunya.

Jaciment arqueològic. Àmbit susceptible d'acollir poblacions de quiròpters.

Inclosa en l'inventari del Departament de Cultura.

Per la Resolució CLT/582/2014, de 4 de març, (DOGC 6584, de 18.3.2014), es va incoar expedient de declaració de bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, a favor de l'església de Santa Maria, a Cervelló, i de delimitació d'un entorn de protecció comú amb el castell i la creu de terme de Santa Maria.

Inclosa en l'inventari del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Edificació de culte datada del 1758, que tradicionalment acull manifestacions populars de caràcter religiós en el seu entorn. Capella de la masia de Mas Vila al s.XVIII.

L'església és un edifici modernista notable, poc conegut, obra dels arquitectes Antoni Maria Gallissà i Moragas (1861-1903) i Josep Font i Gumà (1859-1922); iniciat el 1896 i finalitzat el 1908, sota la direcció de Font Gumà. La façana, inspirada en el model gòtic, està construïda amb obra de pedra alternant elements de talla i obra de maó vist que li dóna plasticitat, formant un conjunt harmònic amb l’edifici annex de la casa parroquial, obra projectada per Gallissà.

Església romànica documentada al segle X, antiga parròquia de Cervelló fins el s. XX, que es construí possiblement sobre una base d’una capella del s. IX. Entorn de coves i necròpolis de tombes antropomorfes.

Forma part del conjunt d’edificacions que caracteritzen el paisatge del municipi de Cervelló i la seva història, concretament la relativa a la indústria tèxtil i del vidre, que perdurà fins els anys 80 del segle XX. Pertany a l'antiga empresa tèxtil "Planella" i esdevé l'oficina de la gran fàbrica de vidre.

Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

Aquest element es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000, per tal que es tingui en compte aquesta situació a l'hora d'informar i autoritzar qualsevol actuació.

Font pública que brolla d'una roca.

El sortidor està protegit amb un a petita coberta a mode de ràfec de formigó armat. El seu entorn està arranjat amb bancs, taules i altre mobiliari urbà. Just al seu costat també trobem unes escales de pedra amb graons més o menys ben escairats.

Font situada a prop de la casa de pagès de Can Esteve, sota mateix de la banda sud de la casa, de camí cap a la Font de la Resclosa, entre el Pi Ver i el pont nou. En l'actualitat està formada per unes pedres i un tub però encara continua rajant molta aigua.

Es preserva aquest element, que es troba dins l'espai d'interès geològic dels Jaciments fossilífers de Torrevileta, per tal de posar de relleu els valors geològics de la zona i evitar possibles futures actuacions que puguin malmetre aquest espai.

Font de muntanya que es troba molt a prop de la masia de Can Paulet.

L'accés més conegut és pel camí que va de Can Mascaró fins a Can Llopart. Sembla ser que en algun moment es canvià la seva ubicació, situant-la prop d'un hort i es construí una bassa feta d'obra vista que aprofita l'aigua que brolla de la font. El parament és de pedres irregulars unides amb molt de morter i el brollador és metàl·lic, força simple.